La indesició

Crec que la inesició pot arribar a ser una cosa tant o més dolenra que el patiment, l'odi, que l'impotència o que la solitud. Pot arribar a ser tanto més dolent que tot això.
I és molt senzilla la raó, senzilla com quan davant la indesició no esculls res, ni blanc, ni negre; no, no esculls res. I llavors sents aquell patiment per no haver intentat, aquell odi per no haver intentat, aquella impotència al no poder tirar enrere i aquella solitud al no tenir res.
La indesició és tant o més dolenta que tot això, i és que darrere d'aquestes nou lletres s'amaga tot això; un patiment durador, un odi que et crema, una impotència impossible de vèncer, una solitud amargant i pesant; tot això s'amaga darrere nou lletres; nou lletres que et proposen una partida d'escacs, una partida que provablement avans d'iniciar-la, el guanyador ja està decidit.