És aquella puta impotència davant la distància, és no poder demostrar el que sento per tu, ja que no estas aquí, estas lluny a quilòmetres de mi. La puta impotència al no poder dir-te que t'estimo, al no poder entregar-te el meu cor tal i com m'agradaria, el pensar que milions de persones es troben entre nosaltres i que moltes tenen la facilitat de tocar-te, abrasar-te i fins hi tot besarte; mentres que jo em moro per dins, desitjan a cada segon despertar a la teva bora; somian desperta i així poder tocar, abrasar i besa la teva pell. És aquella puta impotència al no poder fer res.
Em falten les paraules quan hi ha tants sentiments, m'agradaria se una estrella per així cada nit observar-te mentres dorms, i saber que estas bé.
I esque si tu no hi ets, jo no hi soc, perquè tu ets jo i jo sóc tu. Amb tu tot i sense tu res. No puc ni vull viure sense tu. És la puta impotència al saber que tot i aquestes paraules res no canviara tu estàs lluny i seguiras estan-hi.